CÒMIC
DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Relat o història explicada mitjançant vinyetes o requadres que contenen il·lustracions i en què algunes o totes les vinyetes poden contenir un text més o menys breu.
-
El seu caràcter és narratiu.
-
Fa servir un suport temporal, hi ha un abans
i un després a la vinyeta que estem llegint.
-
La seva naturalesa és verbal-icònica
(els textos i imatges tindran una interacció
durant tot el còmic per donar-li sentit)
HISTÒRIA
ORIGEN
L'origen del còmic es remonta a fa milers d'anys, des que una persona va tenir la necessitat de dibuixar per poder explicar una història, un fet o una llegenda.
Potser trobem l'origen en el fons d'una cova, quan un caçador pintava una seqüència de caça fa més de 14.000 anys. També tenim les pintures egípcies, els atuells grecs, els frescos romans, les pintures eclesiàstiques i els manuscrits medievals que relataven les vides de Jesús i dels sants, però no es consideren historietes, i cal esperar la sàtira social i política per trobar els antecedents reconeixibles del còmic.
Al principi no són més que caricatures o dibuixos per il·lustrar una història o petites narracions sense solució de continuïtat.
QUI EL VA INVENTAR?
Es considera que Thomas Rowlandson va inventar el còmic l'any 1809, quan va publicar “Els viatges del doctor Syntax”. Va ser el primer còmic de la història a tenir ressonància, i en aquesta època fan la seva aparició els entrepans parlants.
La primera novel·la gràfica es va publicar a Suïssa, el 1837 per Rudolph Töpfer. “Les aventures d'Obadiah Oldbuck”, un llibre de quaranta pàgines amb diversos dibuixos a cada pàgina i els textos al peu dels mateixos.
Però, segons els cànons, el primer còmic modern publicat al món, va ser "The Yellow Kid" (El noi groc), el 16 de febrer de 1896 al diari The World de Nova York.
Va ser llavors quan es va començar a fer servir l'expressió “còmic” per definir la historieta en si, encara que de manera popular.
El 12 de desembre de 1897, Rudolph Dirks, publica a The New York Youmal la que es considera primera historieta publicada en forma de tira còmica, "Pim, Pam, Pum".
EVOLUCIÓ
A l'última dècada del segle XIX, molts diaris nord-americans estaven publicant historietes d'una pàgina, però poques tenen solució de continuïtat o duren uns pocs dies als sumo.
Es considera que Mutt and Jeff, de Bud Fisher, iniciada al 1907, és la primera tira còmica de la història del còmic publicada diàriament amb un èxit rellevant, que li va permetre continuïtat fins al 1982.
El 1910, apareix la revista The funnies, de publicació mensual, que està formada únicament per tires còmiques i que donarà lloc el 1933 al primer llibre de còmic de la història: Funnies on Parade.
En canvi, a Europa l'evolució del còmic seguia un camí propi. El 1908 s'editen a Itàlia les primeres tires còmiques al Corriere dei piccoli, i a França apareixen les aventures de Pieds Nickeles, els estafadors Croquignol, Filochard i Ribouldingue, al diari Le Journal.
A Espanya, el còmic s'inicia a Catalunya el 1904, amb el Patufet, però no es publica la primera i veritable revista de còmic fins al 1917, amb el TBO.
1926, apareix el primer Winnie the Pooh.
1929, apareix el primer Tintín.
1929, apareix Tarzan dels micos.
1930, neix Mickey Mouse.
1938, apareix Superman.
ENQUADRAMENT I VINYETA
L'enquadrament és la part seleccionada a la vinyeta. Lògicament, al mateix fragment escollit, se li poden aplicar diferents enquadraments en funció de l'objectiu perseguit. Els personatges i decorats tenen un volum en la vinyeta més o menys segons la importància del paper que exerceixin. Aquesta dimensió visual s'anomena pla. Aquests són dramàtics si es centren només en els personatges o recullen un determinat detall, i descriptius, si combinen els personatges amb el decorat
LA VINYETA, FORMES I GRANDÀRIES, PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I PERSPECTIVA
ONOMATOPEIES
Les onomatopeies són un recurs molt freqüent i útil en els còmics, que consisteixen a imitar sons a través de les paraules. Poden estar dins o fora de l'entrepà i solen estar formades per text i imatges.
PERSPECTIVA
Un objecte es veu més petit com més lluny està. Per aconseguir aquest efecte sobre un pla de dues dimensions s'utilitza la perspectiva, i per a això es determina el punt de fuga en la línia de l'horitzó (com mostra l'autor del còmic amb el Sol). Aquesta línia pot estar dins o fora de la vinyeta (en aquest cas dins). La profunditat s'aconsegueix dibuixant amb traços més ferms i gruixuts el que és a prop, i més fins i desdibuixats el que apareix més lluny (petjades)
MOVIMENT
Per a expressar el moviment, el còmic recorre al canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment.
IL·LUMINACIÓ
La il·luminació és un element del còmic i un recurs de l'autor fonamental per il·luminar una vinyeta i dotar-la de volum i profunditat. La llum del dia s'obté il·luminant des de dalt, i la nit s'aconsegueix amb ombres allargades i amb el contrast entre el negre i un focus de llum.
COMPOSICIÓ
La composició d'una vinyeta consisteix a distribuir i organitzar tots els elements que la integren. En la composició tenen un paper molt important la simetria o asimetria en la distribució dels elements, l'equilibri de masses o compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva.
GESTUALITAT
L'expressivitat del cos (expressió corporal) i de la cara (expressió facial) és un recurs fonamental de l'autor que es fa servir per reflectir estats d'ànim o maneres de ser dels personatges.
COLOR
El color és un recurs de l'autor que no només serveix per il·luminar les històries. Els autors professionals saben "narrar" amb el color. El color defineix i separa seqüències, llocs i temps, ia més expressa sensacions i sentiments.
ENTREPÀ I CARTUTX
El text sol aparèixer en el còmic de dues
formes: a l'entrepà o globus, i en el cartutx.
Un entrepà pot tenir formes molt diverses
(normalment ovalada), i serveix perquè els personatges
del còmic parlin.
S'hi distingeixen la silueta (superfície on s'escriu el text) i el delta
(**** que apunta cap al personatge). Els més utilitzats i coneguts són: de diàleg, de pensament, col·lectiu...
El cartutx sol ser de forma rectangular i l'utilitza el narrador per aclarir la vinyeta, localitzar-espai-temporalment, explicar l'acció, etc.
