Cinema soviètic

El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat, o sobre el cinema com a obra d'art, el cinema com a propaganda o el cinema com a objecte d'espectacle. La fama mundial del cinema mut soviètic revolucionari ha emmascarat tanmateix l'existència, sota el règim tsarista, d'un ric cinema rus, avui descobert per les filmoteques.

​

​

​

​

Neorealisme italià

Rebutgen la màgia.

Ho volien representar tot tal i com era. No exclouen elements de la realitat. era un tema social, proper a la classe treballadora. Plasmaven una transparència envers la realitat com mai s’havia mostrat, criticava la societat. Els actor no eren professionals, explicaven la teva vida tal com eren, no actuaven. Pressupost baix.

​

​

​

​

Cinema d'autor

A partir de la dècada de 1960. Un grup de crítics de cinema francesos comencen a plantejar-se interrogants sobre el rol del director dins d'una pel·lícula. proposen que el cinema havia de tenir una visió particular de la realitat i revelar la presència d'un autor-director responsable per les imatges projectades.

Les característiques més destacades són:

​

Creació  de pel·lícules al marge dels estudis i la indústria cinematogràfica 

Visió particular de la societat que l’envolta.

Tractament audiovisual a carrec exclusiu del director.

Elements identificables en l’obra, com ara la simbologia o la temàtica recurrent.

Creació d’un corpus identificable amb el conjunt de les seves obres.

Aparició dels mateixos actors o actrius a les seves obres.

Temes conflictius i quotidians que fan reflexionar al espectador.

​

​

Surrealisme

Els precedents al cinema surrealista es troben en el cinema vanguardista d’estils dadaistes i cubistes. És comença a desenvolupar sobre els anys 25. 

Alguns exemples son “Ballet mécanique” de Fernand Léger, un pintor cubista. I la pel.lícula dadaista “Entreacto” de René Clair y Francis Picabia.

L’aparició del surrealisme va fer que la narració  d'allò tradicional pugués explorar el funcionament intern de la ment i crear-ne pensaments d'aquesta. Les pel·lícules surrealistes ens monstren imatges impactants i extranyes.

​

​

​

Expressionisme Alemany

Es va originar a Alemanya a finals del segle XIX i principis del XX.
Aquest corrent trenca amb l'Impressionisme a través de la llibertat de la forma, els colors i la deformació de la realitat.
L’expressionisme és un dels primers moviments d'avantguarda. Volien expressar els sentiments de manera intensa, sense importar realitat exterior.

• Maquillatge diferent per facilitar l'exageració.

• Ús recurrent del primeríssim primer pla.

• Música: orquestra simfònica, és la música del romanticisme.

Defensaven la llibertat de la forma, els colors i la deformació de la realitat.

​

​​

 

Nouvelle vague i free cinema

moviment cinematogràfic britànic que neix al febrer de 1956, a partir del “Manifiest dels Joves Airats” (Angry Young Men) i es prolonga al llarg de tota la dècada de 1960. Es caracteritza per implementar una estètica realista al cinema de ficció i al cinema documental, ocupant-se de retratar històries inspirades en allò quotidià i compromesa amb la realitat social d'aquell moment,1 sent una reacció a l'artificialitat narrativa de Hollywood i al cinema britànic clàssic, massa dependent del sistema d'estudis, similar al de la indústria nord-americana.

Alguns dels trets característics de la nouvelle vague son:

​

Rodar en localitzacions reals

utilitzar els diàlegs improvisats

Produccions de baix pressupost

utilitzen el so en directe

gravació amb càmera sense trípode

utilitzen molt el pla seqüència

​

​

​

Dogma 95

moviment cinematogràfic avantguardista desenvolupat el 1995 pels directors danesos. es basa en el Manifest del Dogma 95 i el Vot de Castedat, utilitzades com a bases per produir pel·lícules basades simples, sense modificacions en la postproducció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic. En el seus inicis, va ser creat per reivindicar el poder dels directors cinematogràfics com a artistes, i amb la intenció de tornar a la Nouvelle Vague.

​

Caracteristiques:​

​

Els rodatges s'han de dur a terme a localitzacions reals.

El so no es pot barrejar separadament de les imatges o viceversa.

Es rodarà càmera a la mà

La pel·lícula ha de ser en color.

Es prohibeixen els efectes òptics i els filtres.