CINEMA EDISON
PEL·LÍCULA SPENCER
FITXA TÈCNICA
Director: Pablo Larraín
Any: 2021
País: Regne Unit
Gènere: Drama / biogràfic
Guió: Steven Knight
Fotografia: Claire Mathon
Música: Jonny Greenwood
Repartiment: Kristen Stewart, Timothy Spall, Jack Nielen, Sean Harris, Stella Gonet.
Moviment: Cinema d'autor / biòpic
Biopic de Lady Digues que explica la història d'un cap de setmana crucial a principis dels anys 90, quan la princesa Diana -de nom Diana Frances Spencer- va decidir que el seu matrimoni amb el príncep Carles no estava funcionant, i que necessitava desviar-se d'un camí que l'havia posat a primera fila per algun dia ser reina... El drama té lloc durant tres dies, en una de les últimes vacances de Nadal a la Casa de Windsor a la seva finca de Sandringham a Norfolk, Anglaterra.
RECURSOS VISUALS
PLANS
Durant la pel·lícula trobem diferents tipus de plans des de plans grans generals fins a plans de detall. Majoritàriament, són plans generals, ja que mostren la bellesa del paisatge i les ubicacions on es troba. També hi ha molts primers plans del rostre de la protagonista, per poder veure i expressar clarament els seus sentiments.
MOVIMENTS DE CÀMERA
El moviment de la càmera va canviant durant la pel·lícula. A principi utilitzen càmera estàtica, i no és fins quan arriba el primer cotxe que la càmera comença a fer tràvelings.
Si observem bé, predominen els tràvelings de seguiment, es pot veure cada cop que apareix un cotxe o quan la protagonista camina fins a un lloc important.
Vam fer ús de càmeres en mà, grua i un dron.
POSADA EN ESCENA
La posada en escena està molt treballada i permet endinsar-se en un món de luxes i reialesa. El vestuari està adaptat a cada personatge i treballat de manera molt professional. Els cuinteres tenen uniformes blancs i impoluts com és d’esperar d’empleats d’alta categoria. La família reial té roba elegant, refinada i luxosa que canvia en cada escena per mostrar la quantitat que tenen.
La escenografia i el decorat són fidels al tema tractat i acompanyen perfectament als personatges i localitzacions, creant una ambientació harmònica i cohesionada.
El so s’adequa a les circumstàncies i les actuacions són excepcionals.
CONTINUITAT
La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais, personatges i al fet d'estar establida en un clar eix cronològic (a excepció dels flashbacks que té la protagonista en l'escena en la qual gairebé es llença per l'escala).
Per donar continuïtat entre escena i escena s'utilitzen recursos com per exemple: presentar l'habitació de la protagonista abans de posar un pla zenital d'ella estirada al llit o de mostrar plans seqüència d'un cotxe en la carretera per explicar el desplaçament de destinació.
Tot i això, el recurs més destacable d’aquesta pel·lícula per aconseguir continuïtat és seguir tota l’estona a la protagonista. Encara que canvia psicològicament, físicament es manté igual i permet mantenir un clar fil de la història. En les poques escenes en les que no la seguim a ella, tenim com a referència un objecte o localització prèviament mostrat. A més a més, tampoco no hi ha errors de raccord que trenquen la cohesió de la història.
RECURSOS ESTILÍSTICS
Els recursos estilístics utilitzats per canviar d’ambient són els viatges en cotxe filmats, un pla zenital del palau amb un dron i, el més utilitzat, mostrar com la protagonista camina d’una ubicació a una altre.
En aquesta pel·lícula no abundan els recursos temporals, de fet, es trenca una sola vegada la línia temporal. Utilitzen el recurs del flashback en l’escena de l’escala per ajudar-nos a entrar encara més en la psicologia de la protagonista, veure quins moments han estat importantes per a ella i perquè ha arribat fins a aquella situació.
Un recurs estilístic és l’aparició d’un fantasma que representa les inseguretats de la protagonista.
TO DEL LLENGUATGE
El llenguatge té un toc grandiloqüent y cortés, degut a la classe social dels personatges i a l’ambient on es situa la película, la realeza.
LLUM
La llum majoritàriament és natural, excepte en escenes interiors. Aquesta no sol ser directa ni tampoc molt càlids, ja que a Anglaterra el cel acostuma a estar ennuvolat.
COLOR
Els colors en les escenes exteriors barrejen el blanc dels cels anglesos ennuvolats i el verd brillant dels prats.
En les escenes interiors podem trobar una gran gama de colors: marbre blanc, alfombres vermelles i decoracions daurades per donar un aire de reialesa.
En general no hi ha una gran saturació de color però si una extensa variedad. Els tons no son pastels però tampoc aconsegueixen arribar a tenir una intensitat vibrant.
VESTUARI
El vestuari generalment està basada en aquella època dels noranta. A més tots els vestuaris de la protagonista, estan basats en vestits reals que portava la princesa de Gal·les real.
PEL·LÍCULA SORRY WE MISSED YOU
FITXA TÈCNICA
Títol en el mercat local: Sorry we missed you
Títol original: Sorry we missed you
Altres títols: Você não estava aqui (en Portuguès)
Nacionalitat(-s): Regne Unit, França i Bèlgica
Any de producció: setembre 2018
Empresa productora Sixteen Films, BBC Films, Les Films du Fleuve,
Why Not Productions i Wild Bunch Production.
Localitzacions: Newcastle, nord-est Inglaterra.
PROFESIONALS QUE HI PARTICIPEN
Director: Ken Loach
Productor: Rebecca O'Brien
Guionista: Paul Laverty
Director de fotografia: Robbie Ryan
Tècnics de so: Ray Beckett
Muntador: Jonathan Morris
Muntador de so: Kevin Brazier
Ajudant de direcció: David Gilchrist
Repartiment: Kahleen Crawford
Música: George Fenton
Decorat: Fergus Clegg
Vestuari: Joanne Slater
Intèrprets:
Ricky - Krishitchen
Abby - Debbie Honeywood
Seb - Rhys Stone
Liza Jane - Katie Proctor
Maloney - Ross Brewster
Henry - Charlie Richmond
Freddie - Julian Ions
Rosie - Sheila Dunkerley
Robert - Maxie Peters
Ben - Christopher John Slater
Mollie - Heather Wood
DADES TÈCNIQUES
Format de pantalla: Panorámica 16/9
Metratge: llargmetratge
Tractament digital: -
Durada: 100’
Any d’estrena: 23 octubre 2019
Idioma original: Anglés
BIOGRAFIA DE L'AUTOR
És un director anglès contemporani que realitza films de caràcter social denunciant les injustícies del món. Totes les seves pel·lícules tenen un subtext de l'individu contra la societat. Per aquesta raó, tot i que els arguments són diferents, les seves pel·lícules comparteixen una aquesta semblança.
FILMOGRAFIA DE L'AUTOR
Cathy Come Home (1966), The Big Flame (1969), Days of Hope (1975) i Sorry We Missed You (2019).
CONTEXT
Aquesta pel·lícula retrata la crisi financera de 2008. Una crisi a escala mundial que va afectar molts ciutadans, incrementant la pobresa. El film exposa les conseqüències de les crisis que està destinat a tenir el sistema capitalista, criticant-lo i fent reflexionar al públic sobre l'economia actual.
També tracta de l'augment de repartidors a domicili i les empreses que hi ha al darrere, deixant oberta la pregunta si és un sistema adient de compravenda.
ARGUMENT
La família d'en Ricky es troba en una situació econòmica molt precària. Una oferta de treball en una empresa de repartició capgira les seves vides. Amb falsa autonomia, en Ricky s'endinsa en el món dels repartidors de la compra per internet i haurà d'assegurar-se que tots els paquets s'entreguin a temps. S'haurà d'enfrontar a llargues jornades, clients irrespectuosos i a l'increment de tensió a casa a causa del seu fill adolescent. La família pateix penes i alegries, però decidida a mantenir-se units costi el que costi.
CONTINUITAT
La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais i personatges. Té un ordre cronológic que li és falmiliar a l'espectador.
Segueixen als personatges d'un lloc a un altre i et presenten l'interior i exterior dels espais quan la càmera acompanya un personatge.
VESTURAI
La família d'en Ricky es troba en una situació econòmica molt precària. Una oferta de treball en una empresa de repartició capgira les seves vides. Amb falsa autonomia, en Ricky s'endinsa en el món dels repartidors de la compra per internet i haurà d'assegurar-se que tots els paquets s'entreguin a temps. S'haurà d'enfrontar a llargues jornades, clients irrespectuosos i a l'increment de tensió a casa a causa del seu fill adolescent. La família pateix penes i alegries, però decidida a mantenir-se units costi el que costi.
ESCENOGRAFIA
La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais i personatges. Té un ordre cronológic que li és falmiliar a l'espectador.
Segueixen als personatges d'un lloc a un altre i et presenten l'interior i exterior dels espais quan la càmera acompanya un personatge.
